Garrotxa

Festa Major (tercer diumenge de setembre). Trobada gegantera (diumenges del mes de setembre). Festa de la Germandat (Pasqua Granada). Festa de Sant Roc (16 d'agost).

El poble de Castellfollit de la Roca és d’origen medieval. El nucli antic està format per carrers estrets i cases construïdes principalment amb pedra volcànica. En un costat de la cinglera hi ha l’església de Sant Salvador, del segle xiii. Destruïda durant la Guerra Civil, actualment està restaurada i fa la funció de museu i sala d’actes. Molt a prop hi ha la plaça-mirador Josep Pla, en els terrenys on hi havia hagut l’antic cementiri, que ofereix una bona panoràmica de la vall dels dos rius que conflueixen en el poble. D’altra banda, a la carretera d’Olot a Girona hi ha la Torre del Rellotge, formada per un rellotge, una imatge de Sant Roc en una fornícula i una font dedicada al sant, a la part inferior. Es tractava d’una promesa electoral i es va començar a construir el 13 de juny de 1924, tot i que en la fornícula del sant hi ha la data de 1885, que fa referència a l’epidèmia de còlera que patí la població aquell any. A més, si travessem el Barri de Fluvià, que pertany al municipi de Montagut i Oix, hi ha diverses passarel·les i la Rossolada, un camí envoltat d’horts separats per parets de pedra seca, que ens dirigeix a l’antiga entrada del barri vell del poble de Castellfollit.

Actualment la major part de l'activitat econòmica de Castellfollit depèn de l'exterior. Una gran part de la població activa treballa a les zones industrials dels voltants del municipi, en els polígons d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer. El treball agrícola a disminuït considerablement els darrers anys, tot i que hi ha un gran nombre d'horts que representen però una ocupació a temps parcial. Per altra banda, les empreses autòctones són de tipus familiar, amb pocs treballadors i amb molts anys d'antiguitat i dedicació. Predominen al municipi les activitats dedicades al sector serveis. El sector turístic és modest a causa de la poca extensió del terme.

Festes de Sant Joan les Fonts: Festa major (cap de setmana més pròxim al dia 24 de juny, Sant Joan). Festa del Roser (quinze dies després del diumenge de Pasqua).  Festes de la Canya: Festa major (dia 1 de maig, per Sant Josep Obrer). Festa de la Mare de Déu de l’Esperança (cap de setmana més pròxim al 18 de desembre).  Festes de Begudà: Festa major (últim cap de setmana de juliol). Festa de Sant Cosme (últim diumenge de setembre). Festa de Santa Eulàlia (a principis de desembre).

El municipi de Sant Joan les Fonts té un important llegat medieval. Primer de tot citarem el monestir benedictí de Sant Joan les Fonts, consagrat el 1117. Durant l’època medieval, i sota el domini de l’abadia de Sant Víctor de Marsella, n’ocupava les estances una comunitat de monjos. Al segle xv depenia del Monestir de Sant Pere de Besalú i des de finals del segle xv fins al xix es trobava sota el domini del monestir de Sant Pere de Camprodon. L’església del conjunt, l’únic que se’n conserva, va ser declarada monument nacional l’any 1981. Des del 2006 a l’interior es pot observar una rèplica de la majestat, una talla de fusta policromada del segle xii, l’original de la qual és al Museu d’Art de Girona. També trobem el Castell de Juvinyà, format per dues fases constructives: la torre del segle xii i la resta de casa del segle xiv. És un dels millors exemples conservats d’arquitectura civil d’època medieval a la Garrotxa. També conegut com a casa forta Estada de Juvinyà, va ser la residència de la família de cavallers que dóna nom a l’edifici. Segons les restes arqueològiques, sabem que al segle xiii en el lloc de la casa forta hi havia un molí fariner que es va cremar en un incendi. L’últim descendent de la família de cavallers va ser Gueraua de Juvinyà. A partir del segle xv, el castell va passar a mans de diferents famílies de pagesos, que van mantenir el nom originari, fins que l’edifici fou adquirit per l’ajuntament de Sant Joan les Fonts l’any 1982. El castell, declarat monument nacional l’any 1972, està totalment restaurat i acull el primer centre d’interpretació del territori de la comarca de la Garrotxa, un espai on es pot adquirir informació general sobre el fenomen volcànic, l’aprofitament hidràulic i l’època medieval. Al segon pis del castell hi ha una sala d’exposicions temporals on durant tot l’any s’ofereix una programació d’exposicions d’interès comarcal. A més, hi ha el pont medieval, la primera referència del qual és del segle xiii, tot i que el que es conserva és una reconstrucció del xv. D’altra banda, en el municipi també podem visitar el conjunt format pel castell i l’església de Mont-Ros, actualment en ruïnes. També hi ha la torre de Canadell, una fortificació bastida durant les guerres carlines dins el terme del mas Canadell i situada a l’extrem de la serra de Vivers, i el pont de Cossei, un pont d’origen romànic situat sobre el riu Turonell, un afluent del Fluvià, i a prop de l’església de Santa Eulàlia de Begudà. Aquesta església romànica del segle xii està situada a l’interior del nucli de Begudà, enmig d’un conjunt de cases pairals.

La indústria és sens dubte el sector econòmic més desenvolupat a Sant Joan. Inicialment es situà al costat del riu Fluvià (per aprofitar-ne l'energia hidràulica), i poc a poc s'anà extenent. Actualment, hi ha indústries tèxtils, càrnies i metal·lúrgiques que conviuen amb el petit comerç del poble. Pel que fa a Begudà (dins el terme municipal de Sant Joan), ha passat de basar-se eminentment en el sector agrícola a transformar el seu paisatge, acollint a la seva plana un número important d'indústries. Pel que fa al terme municipal, es compta amb molt territori rústic, inclòs en la zona protegida del arc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, així com l'espai d'Interès natural de l'Alta Garrotxa. Amb nombroses masies arreglades, que es dediquen tant a l'agricultura i ramaderia com al sector turístic (turisme rural, cases de colònies, etc). En els últims anys, el turisme s'ha activat al poble de Sant Joan les Fonts, fruit (entre altres raons) de les millores en els equipaments culturals.

Carnaval (mes de febrer).Fira del Fajol.Fira de l’embotit (mes de març).Fira del Primer de Maig (mes de maig).Sardana de Corpus i ballada dels gegants (mes de juny).Festes del Tura (mes de setembre).Fira de Sant Lluc i Fira del Dibuix (mes d’octubre). Mercat de Nadal i Mostra de Pessebres (mes de desembre).

En el nucli antic de la ciutat podem visitar l’església parroquial de Sant Esteve i el museu que hi ha l’interior; l’església de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, i el claustre renaixentista de l’antic convent del Carme. La ciutat, a més, ofereix una ruta modernista, on es poden contemplar les façanes de la casa Pujador, la casa Gassiot, la Solà-Morales, la Gaietà-Vila i la casa Masramon, obra de l’arquitecte Rafel Masó.

L’església parroquial de Sant Pere va ser edificada sobre un petit pujol, des d’on dominava tot el poble, amb un alt i esvelt cloquer. És un edifici d’estil neoclàssic català del 1722, construït sobre una antiga església romànica, de la qual es va trobar un fragment del timpà. La pica baptismal és del segle xvi. Consta que el rector i el batlle Berenguer Des Parerol van signar amb el pintor del gòtic català Lluís Borrassà un document que el comprometia a pintar un retaule a dita església. Sembla que aquesta joia pictòrica va perdurar fins al segle xviii. L’església de Sant Andreu de Ruïtlles (actualment de propietat privada), la trobem citada l’any 1017 sota el nom de “Sancti Andreo de Rovilias” com a possessió del cenobi benedictí de Banyoles. De l’antiga construcció romànica sols es conserva l’absis i una part del mur lateral nord. L’ermita de Santa Maria del Freixe, esglesiola preromànica del segle xi i antiga parròquia dedicada a la Mare de Déu, està situada al vèrtex sud de la serralada de Finestres, ja fronterera amb el municipi de Sant Aniol de Finestres. La capella de Santa Maria de la Romaria és un edifici ubicat al barri més antic del nucli de Mieres, la Cellera. Se’n té constància ja l’any 878, amb la grafia de “Romentzila”. La imatge de la verge és una còpia de l’antiga del segle xv, desapareguda durant la Guerra Civil. També podem donar un tomb pel jaciment ibèric de la Palomera, situat a la serra de Finestres. S’hi accedeix per un camí forestal que surt de la vila de Mieres. La descoberta arqueològica del poblat és relativament recent, atès que va ser realitzada per l’arqueòleg gironí Francesc Riuró el setembre de 1965. S’hi han trobat ceràmiques ibèriques fetes a mà o amb torn, nombroses restes de ceràmica emporitana, fragments d’àmfores grecoitàliques i d’origen iber i, fins i tot, un fragment d’origen púnic. A finals de l’any 2007 es restaura una possible estructura visible del jaciment, “l’atalaia ibèrica”, anomenada també “la casa espatllada” pels veïns de la zona. Presideix el lloc l’escultura “la Dama de la Garrotxa”, obra de l’artista Picolivas, en homenatge a l’eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat, el qual va promoure l’excavació del jaciment fins que un accident va acabar amb la seva vida.

El municipi de Mieres pertany a l'àrea oriental de la Garrotxa, una àrea d'influència de Besalú i i la denominada  baixa Garrotxa. Una zona on les activitats primàries i secundàries i l'aprofitament dels recursos naturals es combinen amb una promoció del turisme no massificat. La proporció de residents que treballen fora del municipi és del 52%, i la de llocs de treball ocupats per no residents és del 35% Si bé el 70% de la superfície és forestal, la font de riquesa principal és la ramaderia i l'agricultura. Els principals cultius són el cereal (blat, ordi i civada). Malgrat que el percentatge de treballadors de l'agricultura és alt respecte a la comarca, hi ha hagut una reducció important en el nombre d'explotacions. El sector porcí predomina clarament, concentrant la meitat de les unitats ramaderes, seguit pel sector boví. El sector secundari és poc rellevant, doncs la majoria d'empreses són petites i de caire familiar. Al municipi també hi ha alguns comerços i empreses de serveis, alguns dedicats a l'hostaleria.