Alt Empordà

Capella de sant Sebastià La capella de sant Sebastià es troba dins la vila de Maçanet. Data de finals del s. XVI. La capella es va construir després del brot de pesta del 1589-1592, al seu patró, mitjançant aportacions populars. Es creu que originàriament l'edifici era més baix perquè la capella actual correspon a una reforma del s. XVIII. Castell de Cabrera Es troba encimbellat damunt d'un gros penyal rocós, situat al nord-est del terme, a 850 metres d'altitud. Del castell en resten escassos vestigis, reduïts a una cisterna i alguns murs de poca alçada molt reduïts. Està datat al s. XI. Església de sant Briç Sant Briç de Tapis s'esmenta per primera vegada en un document datat de l'any 954, quan el comte Guifré de Besalú la cedeix al monestir de Sant Pere de Camprodon. L'estructura original del temple no està del tot clara, algunes fonts afirmen que el que avui és la capçalera, originàriament va ser la nau i que l'absis preromànic ha desaparegut. Església de sant Martí de Maçanet de Cabrenys L'església de Sant Martí, del segle XII o XIII, pertany al romànic tardà. Està formada per una sola nau rectangular coberta per una volta en arc ogival i per un absis semicircular cobert d'una volta en forma d'ametlla. El portal està format per un timpà voladís llis de quatre arcs i d'una arquivolta; la porta, de fusta, està decorada amb forjats característics de l'època. Església de sant Miquel de Fontfreda El temple apareix documentat per primera vegada l'any 1115, quan va ser cedit al priorat de Santa Maria de Lladó. Al segle XVII va perdre la condició de parròquia, convertint-se en sufragània de Sant Cristòfol dels Horts. L'església va restar abandonada durant molts anys i es va enfonsar la coberta. Entre 1973-75, per iniciativa particular, fou restaurada i s'hi restablí el culte. Església de sant Pere dels Vilars El temple encara conserva la capçalera preromànica, edificada durant el segle X. L'absis té la planta trapezoïdal i està cobert amb una volta de canó lleugerament ultrapassada perquè els murs no es van calcular adequadament per a la seva càrrega. Per aquest motiu es van haver de reforçar amb estructures de ferro a l'època moderna. Un arc de mig punt adovellat i lleugerament ultrapassat uneix l'absis amb la nau Menhir de la Pedra Dreta Des de l'època prehistòrica hi ha un menhir al paratge conegut com el Pas de les Llebres. Aquest menhir té una llegenda, coneguda com la de 'la pedra del diable', segons la qual una noia va fer un tracte amb el diable, perquè construís un pont. El pont no es va poder acabar perquè li faltava una pedra i aquesta pedra, com podeu imaginar, es troba a Maçanet. Nucli antic El casc antic de Maçanet està format pel nucli original emmurallat, que va ser l'origen de la vila. Podem destacar la plaça del Castell, les restes de la muralla, la Barra de Roldan, la presó medieval i l'entramat de carrers i carrerons. Dins el nucli original podem destacar l'església de Sant Martí i la Societat La Pau. Santuari de la Mare de Déu de les Salines El Santuari a la Mare de Déu de les Salines compta amb una capella, un petit refugi lliure i un restaurant. Situat en un indret privilegiat gaudeix d'unes vistes espectaculars de la comarca.

Gener  Cap d’Any Divendres 31 i dissabte 1 Revetlla de Cap d’Any i quina   Diada de Reis Dijous 6 Rebuda dels Reis d'Orient   Sant Sebastià Dijous 20 Patró del carrer Sant Sebastià Febrer La Candelera Dimecres 2 Patrona dels lampistes Març Carnestoltes Dissabte 5 Carnaval per a petits i grans   Dimecres de Cendra Dimecres 9 Imposició de la cendra Abril Rams  Diumenge 17 Benedicció del ram   Fira de Pasqua Dissabte 23 Fira i cant de caramelles   Sant Jordi Dissabte 23 Fira de la rosa i del llibre Maig Festa del Treball Diumenge 1     Sant Isidre Diumenge 15 Festa dels pagesos, arrossada a les Salines   Tapis – Sant Desideri Diumenge 29 Festa major de Tapis Juny Homenatge a la gent gran Diumenge 5 Missa, dinar i actuacions   Nit de Sant Joan Divendres 24 Flama del Canigó i revetlla de Sant Joan   Sant Pere dels Vilars Dissabte 25 Aplec, missa i aperitiu Juliol Festa Major d’Estiu Dissabte 2 Jocs infantils, sardanes i ball   Dia de la societat Maçanetense Diumenge 3 Missa, aperitiu, sardanes i concert Agost Festa de la Mare de Déu de les Salines Diumenge 7 Missa al santuari Setembre Diada Nacional de Catalunya Diumenge 11 Bandera catalana al repetidor i caminada Octubre Sant Miquel de Fontfreda Dissabte 1 Aplec, missa i aperitiu   Fira de la Castanya Diumenge 30 Actes relacionats amb les castanyes Novembre Sant Martí, patró de Maçanet Diumenge 13 Festa Major d’Hivern   Sant Briç de Tours, patró de Tapis Diumenge 20 Missa el dissabte 19   Sant Andreu, patró d’Oliveda Dissabte 26 Aplec, missa i aperitiu

A Maçanet de Cabrenys hi havia predominat la indústria tèxtil i del ferro, i fàbriques surotaperes. Antigament hi havia una gran fàbrica de pipes, de la que avui en dia en queda un petit taller. Sectors com l'agricultura de secà, la ramaderia i la indústria forestal han desaparegut.  Actualment, la principal font d'ingressos del municipi és el turisme. En són un exemple la gran oferta de restaurants al llarg del municipi. A Maçanet de Cabrenys també s'hi envasa l'aigua de la Font de les Creus, del grup Vichy Catalán.

La majoria de vajolencs que tenen edat de treballar es dediquen al sector serveis. Una dada bastant d'acord amb la dinàmica de la comarca i del Principat de Catalunya. La meitat treballen al municipi o a la comarca; l'altra meitat es desplacen fora de la comarca per treballar.

Nucli antic de la Vajol Característica arquitectura rural inspirada en les bordes pirinenques. Les cases tenen corrals i estables de terra trepitjada a la planta baixa, que a través d'una escala exterior adossada a la façana i acabada amb una petita terrassa, dóna accés a un primer pis amb terra de rajol on es troben les habitacions. Mina Canta o Mina d'en Negrín Mina de talc que va passar a la història quan Joan Negrín, president del govern entre 1937 i 1939, a l'esclat de la guerra civil hi envià una remesa de quadres del museu del Prado i un tresor de 500M de dòlars que més tard seria embarcat rumb a Mèxic amb el vaixell Vita. En aquest context, la situació fronterera del poble va facilitar la pràctica del contraband i també el pas de fugitius en situacions de guerra pels passos de muntanya, sobretot, en acabar la darrera guerra civil. Masia de Can Barris Edifici d'interès arquitectònic Font del Poble Construcció d'obra civil Font d'Avall Construcció d'obra civil Font d'Amunt Construcció d'obra civil Església de Sant Martí Església construïda entre els segles XII i XVIII que conté pintures murals massòniques, ofereix una arquitectura popular rural inspirada en les bordes pirinenques. El Coll de la Manrella S'hi troba un monument al President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Casa d'en Negrín Fortí construït a les acaballes de la guerra civil espanyola. Museu de l’Exili De tothom és sabut que la civilització ha viscut i encara viu episodis entorn d'esdeveniments que han significat que moltes persones s'han vist obligades a abandonar les seves llars i països, recordem els fets entorn de l'exili durant la nostra guerra civil i fets com els que han estat o són avui noticies com Kòsovo, Mozambique,Senegal, i molts mes països.

Fira transfronterera: entre el 7 i el 10 d'agost. Trobada d'agermanament Catalunya Nord i Sud: 15 d'octubre. La Castanyada: 31 d'octubre. Festa Major (Festa de Sant Martí): 11 de novembre.

La Nau Côclea és un centre dedicat a la recerca i a la difusió de propostes d’arts visuals i escèniques. Produim i presentem projectes de recerca i creació. Tenim dos pols d’interés, la natura i les noves tecnologies. Estem a Camallera, un petit poble de l’Alt Empordà per on passa el tren. Estem també, però, en xarxa amb centres amics de Catalunya i amb centres de tot el món. I també estem en contacte amb el mòn a través del nostre programa internacional d’artistes en residència i de la nostra CôcleaTV Al llarg de l’any organitzem exposicions, presentacions, viatges, concerts i tallers. Privilegiem els processos sobre els productes, des de la gestió fins la creació. Ens agrada inventar estratègies per fer participar la gent i buscar el punt d’encontre entre creació humana i mitjà natural.   En què consisteix el Viatge de les Arts? Seguir les passes d’una dona acusada de bruixa al segle XVI al Pallars Jussà, descobrir els escenaris de La Punyalada de Marià Vayreda a l’Alta Garrotxa, enfonsar un arbre ple de desigs al fons del mar, fer el camí de Walter Benjamin amb l’activista que el va ajudar a passar la Frontera a Port Bou, resseguir amb l’artista visual Alícia Casadesús els camins de pedra seca als olivets de Cadaqués, escoltar el testimoni del darrer pastor transhumant del Pla de l’Estany, descobrir les herbes medicinals de les trementinaires a la Vall de Lavansa; en una paraula, unir territori, art contemporani i cultura a pas de caminants , una manera emocionant i experiencial de fer noves descobertes.   El Viatge de les Arts és una proposta que fem des de fa tres anys. Consisteix en uns viatges a peu a travès dels territoris pirinencs i la marina empordanesa amb actuacions artístiques a alguns espais concrets del recorregut: instal·lacions, música, poesia, tallers. Aquestes actuacions estan relacionades amb la realitat del camí, ahir i avui; i compten amb la participació dels viatgers i del públic en general. Volem fer conèixer el Pirineu i la Marina, com territoris de trànsit i frontera (transhumància, migració, exili, contraban, excursions) i com espais privilegiats de l’imaginari contemporani. També ens interessa la col·laboració amb diversos grups i iniciatives locals i amb artistes que treballen amb temes relacionats amb les comunitats humanes en trànsit, el camí, la natura i les possibilitats d’intervenció que ofereixen.

Maçanet El nom de Maçanet, prové del llatí “matianetum” que vol dir pomareda o lloc de pomers. Però la primera referència apareix amb la colonització carolíngia i la formació de la Marca Hispànica; concretament a l’any 814 en un precepte de l’emperador Lluís I es fa constar que la població de Ceret al Vallespir limita al sud amb villam quae dicitur Macanetum (DC 2-318). Altres referències són: l’any 881 Maceneto (NH 10-203); el 947 Mazanedo (ACB-28) ; el 952 terminos de Machanedo (NH 11-179)0 ; el 954 terminos de Massanedo (NH 11-181); el 966 paroquia de Mazanet (CC,384); el 988 terminio de Mazaned (MH 138-940); el 1017 Massaneto (MH 155-1003); i també el 1017 in valle quae dicitur Mazaneto ecclesiam sancti Martini (MH 177-1008).

L’església, dedicada a sant Martí, té un campanar d’espedanya amb dos arcs de quart de cercle; l’edifici pertany al romànic avançat de la comarca (s. XII –XIII). Més endavant s’hi adossà la rectoria, on vivia el capellà que regentava la parròquia; a hores d’ara hi ve a celebrar la missa un capellà, els serveis pastorals del qual també comparteixen altres pobles de la rodalia. Adossada a l’església hi ha l’antiga sagristia, que també havia servit d’escola i que ara, amb el nom de Casa de la Vila – Museu, té habilitades unes dependències per a sala d’exposicions i per tal de celebrar-hi reunions. L’església és d’una sola nau, amb un absis semicircular. La portalada, situada al mur del migdia, té tres arcs, llinda i timpà llisos, damunt d’ella hi ha una fornícula. Els murs romànics varen ser sobrealçats en els segles XVII i XVIII, formant un terrabastall i servint també de fortificació. S’hi afegiren, a la vegada, dues capelles laterals i, posteriorment, el cor. A l’exterior, sota el rellotge mecànic del comú, hi ha un rellotge de sol gran i amb la part de dins ovalada; té detalls molt suggestius, com la llarga escala exterior d’accés al campanar, la silueta del qual dóna una fisonomia inconfusible al poble. En les parets interiors de l’església hom hi pot veure unes pintures de caire popular, naïf, que representen estranys símbols esotèrics d’ampli contingut simbòlic. No en podem pas donar fe, però tot fa pensar que aquestes pintures provenen dels francmaçons de les comarques gironines, cosa gens estranya si tenim en compte la forta tradició i el desenvolupament de la maçoneria a l’Empordà des que les tropes napoleòniques (1811-1813) van implantar-hi una sèrie de lògies. Lògies maçòniques que, a partir de 1868, s’anaren distribuint per localitats ben diverses, moltes d’elles de marcada activitat suro-manufacturera. L’època considerada de major esplendor, quant a la maçoneria a les comarques gironines, s’estén de 1880 a 1898. Una altra versió, aquesta amb molta més consonància amb el recinte i el seu esperit assenyala el fet i el significat religiós d’aquestes pintures, que es consideren d’estil renaixentista i que enllacen diverses advocacions marianes amb símbols o atributs de la Passió, precedits per la silueta del gall.

 La Vajol conserva la Societat de Socors Mutus d’Obrers La Camèlia, posada sota l’advocació de Sant Martí. Va ser creada, a l’estil de les germandats o mútues que proliferaren en aquella època (els seus estatuts daten dels anys 1893/94), a redós, sobretot de la menestralia i dels obrers del suro, i que a La Vajol, endemés agrupava la pagesia i la mineria, de manera que va esdevenir una institució d’assistència mèdica, farmacèutica i social ben arrelada en el món rural. Cal també destacar el paper que La Camèlia ha estat mantenint en el context sociocultural del municipi, sobretot per mitjà de la seva seu social, un edifici que construïren els mateixos socis, fora de l’horari de feina habitual.