Camipèdia / Ripollès / Camprodon

La vila té el seu orígen en el Monestir de Sant Pere i en el mercat concedit per Ramon Berenguer III l'any 1118. Dins del Monestir, l'església parroquial de Santa Maria va ser substituïda per l'actual edifici gòtic el s.XIV.

Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria de Camprodon fins l'any 1252, i va estar sota la jurisdicció de l'abat, però del 1286 fins el 1301, va pertànyer al vescomte de Castellnou.

Lluís XI de França saquejà i incendià Camprodon el 1470 durant la guerra contra Joan II. També fou saquejada durant la guerra dels Segadors (1654-1658). I altre cop fou presa pels francesos (el duc de Noailles) l'any 1689 en les guerres de Carles II contra Lluís XIV. Al ser reconquerida pel duc de Vilafermosa, aquest va fer volar el castell que havien malmès els francesos. També durant la Guerra Gran, el 1794, el general francés Dagobert, la prengué i la incendià. També, Camprodon va patir molt, a la primera i a la tercera guerra Carlina, durant el s. XIX.

Ja en el segle XX, Camprodon va iniciar una notable recuperació econòmica i social, derivant en una major estabilitat, malgrat recesos com la Guerra Civil, i també gràcies, en part, a l'onada de immigració, la vila ha cercat la indústria i l'agricultura com a font de riquesa.

La primera colònia estiuenca de Camprodon es va centrar al passeig de la Font Nova, al final del qual avui en dia hi podem trobar un bust del Dr.Robert, alcalde de Barcelona i pioner de la colònia estiuejant de l’època. Més tard, el passeig de Maristany es va convertir en el nou centre d’estiueig. Per un breu període de temps, una de les mansions que s’hi van construir va esdevenir la seu del Govern de la República i residència del seu president, el Dr. Negrín.