Activitat econòmica

Activitat econòmica d'Ogassa

Ubicació: 
Temàtica: 
Actualment, la principal activitat econòmica d’Ogassa són els serveis i el turisme. Alguns dels masos mantenen l’ancestral l’activitat ramadera (principalment vaques i xais, i en menor nombre, cabres i porcs). Bona part de l’any es poden veure pasturar per feixes i prats dels cims, fet que ha determinat l’aspecte i la biodiversitat de les serres Cavallera i Conivella. Als segles XIX i XX, la principal activitat econòmica va ser la mineria. Des de finals del segle XVIII ja s’extreia carbó de les primeres mines. Les mines foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l'any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral cap a Barcelona per la creixent indústria catalana, principalment tèxtil. Bona prova de la prosperitat econòmica del moment en són els 1.578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar actives fins l'any 1967. Actualment, es pot visitar l’entrada de la Mina Dolça (a tocar de la plaça Dolça de Surroca de Baix). Ogassa fou dels primers municipis catalans en tenir llum elèctrica l'any 1888. Va tenir dues importants indústries cimenteres: la fàbrica de ciment Benet (1886-1997) i la fàbrica Balaguer (1896-1926).
Text aportat per: 
Lluís P.
Data: 
05/2012

Activitat Econòmica - Escaldes Engordany

Data: 
09/05/2012
Ubicació: 
Ubicació: 
Temàtica: 
Les fonts d’aigua calenta que brollen a Escaldes, a una temperatura que oscil•la entre els 22 i els 70 ºC, han fet que el termalisme sempre hagi estat una activitat molt lligada a la població. Ja en època romana es coneixia les virtuts medicinals d’aquestes aigües, riques en sofre. A l’edat mitjana, tant el nucli d’Escaldes com el d’Engordany eren habitats per comunitats pageses i ramaderes. De mica en mica, però, s’hi va anar desenvolupant una indústria vinculada al tèxtil, primerament, i als metalls, més endavant. La primera va estar impulsada a Escaldes pels artesans que treballaven la llana i la segona va tenir com a principal exponent la farga del Madriu, la qual duu el nom de la vall on va ser construïda. D’altra banda, cap als anys trenta del s. XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, SA), es va accentuar la divergència entre les poblacions d’Engordany i Escaldes: mentre que la primera va continuar mantenint el seu caràcter eminentment agrícola i ramader, la segona es va orientar cap al turisme amb l’explotació de l’aigua termal i el comerç. Actualment les dues poblacions estan lligades al turisme comercial, el qual ha afavorit el fort increment de població dels últims anys a Engordany, si bé el nucli és bàsicament residencial. Pel que fa a Escaldes, la seva proximitat amb la capital ha propiciat que adopti un paper destacat dins l’economia del país.
Autor: 
Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira
Data: 
05/2012

Activitat Econòmica - Formiguera

Data: 
09/05/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
Formiguera està envoltada de conreu de patates de renom, de cereals i de bestiar. Els seus boscos sempre han estat importants en l’economia del poble. Fins els anys 70 l’agricultura i la ramaderia eren el principal motor econòmic. Aquest va començar a canviar a partir dels setanta i el turisme d’hivern que envolta l’esquí el va substituir. Als anys 60 es crea l’escola d’esquí i el 1.973 s’obra l’estació d’esquí de Formiguera, habilitant les antigues pistes forestals.
Autor: 
Autora - Cèlia Morales
Data: 
05/2012

Activitat Econòmica - Ordino

Data: 
08/05/2012
Ubicació: 
Ubicació: 
Temàtica: 
Històricament l’economia de la parròquia estava basada en l'agricultura i la ramaderia. Durant el s. XVI la indústria siderúrgica es va començar a desenvolupar com a motor econòmic de la parròquia i d’Ordino. La mina de Llorts, Sedornet i els meners de Ransol van alimentar les fargues de la parròquia. Aquesta activitat també va comportar un augment de la desforestació dels boscos per obtenir carbó vegetal, cosa que alhora es va traduir en més espais dedicats al conreu. La industria siderúrgica va esdevenir el principal motor de la parròquia d’Ordino fins que va decaure a mitjan s. XIX amb el tancament de les antigues fargues de l’Areny i Serrat. Amb l’arribada dels anys cinquanta es va començar a fomentar el turisme i, més endavant, un factor rellevant en el seu desenvolupament va ser l’obertura de la pista d’esquí d’Ordino-Arcalís (1993), que va esdevenir el principal motor econòmic de la parròquia. Aquesta estació actualment s’inclou en el domini esquiable de Vallnord, el qual aglutina les pistes d’esquí de les parròquies d’Ordino i la Massana. Per a més informació: www.vallnord.com
Autor: 
Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira
Data: 
05/2012

Activitat Econòmica - Els Angles

Data: 
03/05/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
Els Angles viu bàsicament del turisme de les pistes d’esquí. Els Angles té domini esquiable tant d’esquí alpí com de fons. És zona de segones residències i, actualment és la població més gran del Capcir. Una altra de les activitats que atreu també al turista és el Parc d’Animals, on hi viu la fauna pirinenca en el seu hàbitat natural.
Autor: 
Autora - Cèlia Morales
Data: 
05/2012

La Fira de Formatges Artesans dels Pirineus

Data: 
12/03/2012
La Fira de Formatges Artesans dels Pirineus es celebra en el marc d’una de les fires més antigues de Catalunya, la mil•lenària Fira de Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell. La mostra té lloc durant el tercer cap de setmana del mes d’octubre i acull en un espai comú una quarantena de formatgers artesans provinents de tot l’arc pirinenc, del Mediterrani a l’Atlàntic i dels vessants nord i sud de la serralada. Els visitants poden trobar formatges elaborats als Pirineus catalans, aragonesos, navarresos, bascos i francesos. Cada formatgeria disposa d’un estand d’exposició i degustació i són els propis productors qui ofereixen els seus formatges, tant al nombrós públic que any rere any visita la Seu, com als professionals de la distribució i la restauració d’arreu del país, que cada vegada més tenen Fira com a punt de referència del formatge artesà. Destaca la gran qualitat i varietat dels formatges de la Fira, que s’ha convertit en un aparador immillorable per conèixer i difondre la situació i tendències del sector formatger artesà d’arreu dels Pirineus. Una de les primeres dades resultants d’aquesta anàlisi és el creixement, any rere any, del nombre de formatgers que hi treballen. Aquest augment d’elaboradors és atribuïble a diverses raons. En primer lloc, als moviments econòmics i quotes de producció globals, i la conseqüent caiguda i desvalorització dels preus de la llet. Això ha impulsat la recerca d’altres alternatives empresarials que afegeixen valor al producte. En segon lloc, destacaríem l’augment de la demanda, fonamentada bàsicament per una cultura del formatge i una afició gastronòmica creixent, i l’aposta dels consumidors per productes alimentaris d’alta qualitat, elaborats de manera sostenible, natural i de proximitat al territori. Aquest fet ens fa veure amb optimisme que hi ha nous artesans que emprenen l’activitat, que hi ha relleu generacional i que hi ha assentament d’activitats sostenibles en els territoris de muntanya, en aquest cas als Pirineus. I volem pensar que la Fira és per al sector un instrument útil de difusió, intercanvi i comercialització directa i indirecta de les seves produccions, limitades en quantitat i excel•lents en qualitat i diversitat. Qualitat i diversitat perquè l’augment de les produccions i de les formatgeries ha vingut acompanyat de l’experiència, formació i inquietud dels productors. En molts casos, la incorporació de les noves tecnologies ha afavorit el naixement d’autèntics formatges d’autor -formatges blaus, formatges elaborats amb espècies, alguna pasta tova d’ovella.... D’altra banda, existeix un element bastant comú i en constant creixement entre els formatgers que assisteixen a la Fira de Formatges Artesans: la llet crua; llet que no ha rebut cap tractament tèrmic abans de ser manipulada i que d’aquesta manera confereix als formatges totes les particularitats organolèptiques que conté la llet d’un ramat i d’un territori i pastures concretes. A més de la venda i degustació dels formatges, la Fira de Formatges Artesans del Pirineus és el paraigües sota el que es desenvolupen d’altres activitats estretament relacionades amb l’elaboració i el consum de formatges de qualitat: una Jornada tècnica adreçada adreçada al públic professional; un Concurs Formatges Artesans del Pirineu i una aula de tast on, durant tot el cap de setmana, tenen lloc diferents tastos guiats de formatges i altres productes agroalimentaris de qualitat relacionats amb els Pirineus; sessions en directe de cuina de formatge i activitats gastronòmiques per als més petits, sempre amb el formatge com a actor principal. Autora - Montse Ferrer
Data: 
03/2012

l'Activitat econòmica a Albocàsser

Data: 
02/03/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
ACTIVITAT ECONÒMICA Les fonts econòmiques tradicionals eren l’agricultura i sobretot la ramaderia, la qual va afavorir l’esplendor econòmica i cultural durant els segles XIV i XV per l’exportació de llana cap a la Toscana. Tot i que a la vora del poble o dels casalicis dels masos sempre hi ha hagut horts, l’agricultura tradicional ha estat la tríada mediterrània: cereal, vinya i olivera. En l’actualitat continua l’agricultura, sobretot ametlers i oliveres, i alguns hortets d’autoconsum. A més, hi trobem petites indústries tèxtils, alimentàries, de mobles, tallers metàl·lics i de vidre i serveis turístics.
Data: 
03/2012

L'activitat econòmica a Benassal

Data: 
28/02/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
ACTIVITAT ECONÒMICA Es caracteritza per la diversificació. Avui en dia ningú no viu només de l’agricultura, i la majoria dels camps estan abandonats. Benassal és un dels pocs municipis de la comarca on podem trobar avellaners; ací és el conreu principal, després d’haver substituït els cereals als anys seixanta. Pel que fa a la ramaderia, trobemexplotacions de ramat porcí i oví. Empreses relacionades amb aquests sectors són la Cooperativa Agrícola Benasalense, la fàbricade formatges, les indústries càrnies i l’escorxador de conills. Altres empreses que hi trobem són: la planta embotelladora d’aigua, els tallers elèctrics i de fontaneria, les quadrilles d’obrers i el nou sector d’energia solar. El turisme s’ha desenvolupat al voltant de l’aigua mineromedicinal recomanada per a les malalties renals. Elbalneari disposa d’una infraestructura adequada per a acollir unbon nombre de visitants, però un dels problemes principals ésl’estacionalitat. En els últims anys a més s’han obert algunes cases de turisme rural.
Data: 
02/2012

L'activitat econòmica de Tírig

Data: 
28/02/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
ACTIVITAT ECONÒMICA Fins fa poc es basava en l’agricultura de secà i la ramaderia estabulada (porcs i aviram), tot i que els darrers desajustos econòmics han obligat en alguns casos a abandonar aquestes fonts d’ingressos. El cicle agrari se centra en dos conreus: l’ametla i l’oliva. Darrerament moltes inversions s’han orientat cap a altres sectors com el turisme que suposa una ajuda econòmica, encara que de moment poc important.
Data: 
02/2012

L'Activitat econòmica d'Ares del Maestrat

Data: 
25/02/2012
Ubicació: 
Temàtica: 
ACTIVITAT ECONÒMICA Ares ha tingut des dels seus inicis una relació directa amb el medi que l’envolta. Avui dia les principals activitats econòmiques de la zona continuen sent les explotacions agrícoles i ramaderes, encara que en els darrers anys ha crescut amb força el nombre d’allotjaments de turisme rural, i això suposa una font d’ingressos suplementària.
Data: 
02/2012
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc